dimecres, 22 d’octubre de 2014

ELS BOLETAIRES

A continuació pots enllaçar amb aquest joc e-boletaire que consisteix en caçar bolets en diferents tipus d’espais naturals: pineda, roureda, prat, alzinar i fageda. Quan no hi hagi més bolets pots provocar pluja perquè tornin a sortir més fongs. També tindràs informació detallada de cada bolet caçat.

Els bons consells i les bones pràctiques d'actuació al bosc, o els manaments boletaires.

1) No arrencarem els bolets que no collim, i si ho fem, serà sempre amb una finalitat justificada i amb destresa.rovello boto
Arrencar o esbotzar els bolets que no collim és una manera de trencar el creixement i simbiosi entre el fong i l’abre o sòl. D’aquesta manera contribuim a trencar l’equilibri del cicle natural.
2) No collirem bolets en mal estat
Els fongs en mal estat no cal recolectar-los, es quedaran al bosc per fer llavor en un futur. 
3) Serem curosos alhora d’emportar-nos del bosc qualsevol residu que generem. Si cal, recollirem també la brossa de les persones incíviques:
Aquest és un dels problemes més patents, ja que provoca un gran impacte tant a nivell medio-ambiental com contaminant. Cal que tothom prengui conciència i per fer-ho, adjuntem una relació dels residus més freqüents en les nostres muntanyes i del temps de degradació de cada un dells: 
  • Cigarreta sense filtre:  3 mesos
  • Llauna d'alumini:  10 a 100 anysPrat verge de pastura
  • Mocador de paper:  3 mesos
  • Encenedor de plàstic:  100 anys
  • Pell de fruita:   3 a 6 mesos
  • Got de plàstic:   100 a 1000 anys
  • Paper de diari:   3 a 12 mesos
  • Bossa de plàstic:  100 a 1000 anys
  • Llumí (misto):  6 mesos
  • Porexpan :  1000 anys
  • Filtre de cigarreta:  1 - 2 anys
  • Tarjeta de crèdit o de telèfon :  1000 anys
  • Xiclet:  5 anys
  •  Vidre:  4000 anys 
4) Respectarem l’hàbitat i el medi.
Sempre cal intentar deixar l´entorn tal i com l'hem trobat, o millor.  
5) No llaurarem el sòl amb eines impròpies
Utilitzar rasclets, xarpells i eines similars, implica la destrucció del subsòl del medi i amb això, les arrels dels arbres, plantes i el miceli a través del qual neix el bolet.
6) Hem de respectar la calma de l’entorn natural sense crits ni accions innecessàries:
Hem de respectar l’equilibri de la natura. Quan entrem a un bosc, ho fem també dins d’un ecosistema on conviuen altres éssers, per dir-ho d’alguna manera, estem entrant en una llar on els seus habitants tenen uns costums i estil de vida propi. Es tracta de passar-hi desapercebut i no alterar aquest equilibri.  
7) Preservarem els indicis de propietat privada. Respectarem els filats, no perturbarem la tranquilitat del bestiar ni aparcarem en zones de prats ni pastures:
Boscos de pi roig net per l'esforç del caminar per arribar-hi
Una de les conseqüències que poden derivar de no respectar aquestes premises, és el tancament de pistes per part dels propietaris molestats. Aquest fet comporta la impossibilitat d’accedir de manera cómode al bosc. Tampoc cal estacionar ni circular pels prats, fer-ho comporta la destrucció de pastures pel bestiar.  Heu de tenir clar que sempre que obriu un fil cal que el tanqueu. En cas que aneu primers i obrir un fil, cal quedar-se fins que hagi passat l´últim per tal de tancar-lo.
8) Els boletaires hem de ser responsables de la nostra orientació i, mitjançant previsió prèvia, incorporar totes aquelles eines que ens puguin prevenir de qualsevol inclemència que pugui sorgir, concients que el caminar enmig del bosc sense referències ni camins marcats por comportar certs ensurts.
9) Cal portar menjar i agua, roba impermeable i d’abric, telèfons movils, localitzadors, sistemes de ubicació, pot evitar i minimitzar qualsevol risc. També serà important deixar dit a algún familiar la zona per on ens moure’m. 
10) Estimaràs el bosc per sobre de totes les coses, si ho feu, la resta de manaments es compliran sols aplicant el sentit comú.

EXPOSICIÓ DE BOLETS

dimecres, 1 d’octubre de 2014

RUTA LITERÀRIA JOAN MARAGALL

Després de la visita a la Font del Covilar, vàrem fer la ruta de Joan Maragall pel  nostre poble, ens va fer de guia en Joan Guillamet,que ens va comentar anècdotes referents a l´estada de Joan Maragall en llocs concrets de Sant Joan.
I per acabar els nens i nens de Sisè vam recitar un fragment del Comte Arnau al Palau de l´Abadia. 


























SORTIDA A LA FONT DEL COVILAR



Comcadaany,cadaclasseunafontdiferent,aquestanyfaigsisè,isom:LaFontdelCovilar.
Dimarts23,vamanaralafontavisitar-la,aferfotosimemoritzar-laperdesprésdibuixar-la.Nomésdarribarvamveurealesquerraunmonòlit on hiha escrit el conegut poemadeJoanMaragall:LaVacaCega.
Totrecte, seguint el camí,hi trobem lafontmigcobertapermolsaialadreta,uncamp on ara hi ha dosburrosicadavegadaquecridaven,totsisèreia.
Quanvamacabard'observarlafont,mirar l’entorn,direlpoemadeLaVacaCegai fer-nosfotos, vamanarcapal'escola i tot seguit aclasse, vam començar adibuixarlafont.
Va ser un matí curt, però em va encantar.

                                                                           CLASSE 6è B


                                                                       CLASSE 6è A


SORTIDA A LA FONT DEL COVILAR
Com cada any, a principi de curs, anem a una font del poble i ens ha tocat la font deL Covilar , que és a l’altra punta del poble.
Jo com que anava amb crosses vaig anar-hi en cotxe amb el meu avi.A les nou del matí ja estàvem allà, esperant-los, escoltant la ràdio i parlant amb l’avi del futbol.A dos quarts de deu van arribar i vaig baixar del cotxe per seguir la fila fins la font.El camí, el poc que vaig fer saltant, estava ple de pomes i fang. Quan vàrem ser allà em va semblar impressionant el paisatge,el monolit on hi havia el poema DE LA VACA CEGA i la font.
Ens van fer dir el poema i ens vàrem col·locar per fer la foto a la font i després al monolit.I me’n vaig anar al cotxe per marxar a casa.
                                                                                 ÀLEX